La privatització de l'espai públic digital en mans de les grans plataformes tecnològiques ha facilitat l'ascens d'una tecnopolítica de l'1% amb les màquines d'odi digital de l'extrema dreta. Això ha provocat l'augment de la violència en l'àmbit digital, sobretot contra les dones polítiques. Tot i així, en l'era del colonialisme de dades i del capitalisme de plataforma, les multituds feministes s'articulen de forma interconnectada i global utilitzant les tecnologies per expandir les protestes i els llaços de solidaritat.

Com han de respondre les ciutats als reptes de la globalització i a la progressiva concentració dels mitjans privats? Com aconseguir que els col·lectius socials puguin ser emissors d’informació? Són necessaris els mitjans públics locals? Barcelona és de les poques ciutats del món que compta amb una plataforma pública, Betevé, de televisió, ràdio i internet i amb cooperatives ciutadanes de televisió i de ràdio que s'han posat en marxa amb suport municipal. Quines altres experiències hi ha a Europa i Amèrica?
 

El racisme estructural present en la nostra societat es reprodueix també en els moviments i partits progressistes, creant profundes desigualtats en la participació i representació de certs col·lectius. Per això és imprescindible que treballem accions i mecanismes per desarticular el racisme i impulsar la participació i empoderament de les persones no blanques. Posem en comú els reptes que tenim en matèria de participació antiracista i les pràctiques que estem desenvolupant per abordar-los.

Les antigues polis s’han convertit en tecnòpolis que ens fan estar permanentment interconnectats i mediatitzen totes les nostres accions. Anul·len la dissidència perquè el món es dibuixi des de les ambicions dels qui controlen el coneixement. Parlem sobre educomunicació, que vol revertir el càrtel mediàtic i preservar l’ecosistema comunicatiu com a espai de desenvolupament humà i social on tothom pugui generar continguts de forma diversa en igualtat de condicions.

Cal aconseguir pràctiques esportives sense discriminació, facilitadores de l'empoderament de la dona, amb plena igualtat d'oportunitats, que superin prejudicis i estereotips i eliminin barreres i sostres estructurals. El racisme en l'esport és el racisme inherent a la societat? Són els estadis un mirall que ho reflecteixen? Pot contribuir l'esport a construir un futur inclusiu? En el món de l'esport, la discriminació segueix guanyant el partit?

És possible una economia local que posi al centre la cura de les persones i del planeta? Parlem sobre com construir pobles i ciutats que sapiguen combinar el benestar de totes les persones i el respecte al medi ambient.

La Renta Básica Universal, el sueldo incondicional para toda la población que garantiza una vida digna, se puede entender como una forma de repartir la riqueza común entre toda la ciudadanía y como un derecho ciudadano que recompensa por las pérdidas relacionadas con las privatizaciones de los recursos comunitarios. Además, serviría como una garantía material para ejercer efectivamente el derecho a la participación política que quienes ahora carecen del tiempo y recursos no pueden realizar. Por ello, la demanda de la RBU va de la mano del derecho a la ciudad y participación política, reclamado por el movimiento municipalista y puede servir como una herramienta más para avanzar en este frente. ¿Qué tiene que ver la RBU con el municipalismo? ¿Cuál sería el modelo de la RBU que reforzaría el municipalismo y por lo tanto debería estar defendido por el movimiento municipalista internacional?

Estamos construyendo instituciones feministas, reflexionemos sobre el punto en el que estamos y el camino que nos queda por recorrer: ¿Qué lugar ocupan el feminismo y las políticas LGTBI en las organizaciones de izquierdas, en los gobiernos municipalistas del cambio o en procesos constituyentes como el que se está viviendo actualmente en Chile? Compartimos experiencias sobre la transformación feminista de las políticas institucionales y la creación de una agenda política feminista más amplia.

Què fa que una ciutat sigui una ciutat i no només un conjunt d’edificis? Sens dubte, les persones que hi viuen. L’especulació immobiliària ha introduit les ciutats entrin en una espiral que les destrueix: l’expulsió dels seus veïns i veïnes. Conversem sobre l’eclosió de moviments en defensa del dret a l’habitatge i de les polítiques que es poden dur a terme des del municipalisme per a salvar les ciutats.

Els moviments amb voluntat transformadora d'arreu del món no solen gaudir ni de el poder econòmic ni del poder mediàtic. La seva principal força és l'organització de base, la comunicació directa i la capacitat de mobilitzar i sumar majories. Referents de la mobilització política dialoguen sobre a quins reptes s'enfronten en 2021 i comparteixen com estan innovant en els espais i campanyes en què participen per assumir-los.

La corrupció i el crim organitzat són xacres que afecten als municipis de tot el món. Parlem de la situació de la corrupció i el crim organitzat a nivll local, de com hi ha països que són refugis fiscals i legals i de quines polítiques calen per un món més transparent i just.

La digitalització afebleix alguns dels nostres drets i fa créixer el poder dels grans lobbies, però també obre les portes a una democràcia més propera des dels municipis. Parlem de com utilitzar eines com les monedes locals i el control de dades públiques per construir una nova democràcia econòmica digital.

I si les ciutats en què vivim estiguessin dissenyades per a les persones i no per als cotxes? Parlem de la revolució que està transformant l'espai urbà europeu: la Superilla.

Aquesta sessió servirà per presentar solucions transformadores per afrontar la crisi global d'habitatge i per juntar activistes i líders comunitaris de diversos països que aborden aquest tema. Com van organitzar els seus moviments d'habitatge translocals des de les bases i com van resistir als desnonaments? Com va crear millors alternatives?

Davant la crisi sistèmica que patim, les administracions tenen el dilema, agreujat ara per l’arribada dels fons europeus Next Generation, de si establir polítiques decreixentistes, de creixement verd o, com Amsterdam, solucions imaginatives com l'economia del Donut. Debatem sobre les tres vies i sobre com aplicar-les.

Els lobbies són un obstacle important per fer polítiques municipalistes. Els interessos de diferents poders s'oposen a regular els preus del lloguer, municipalitzar l'aigua, limitar la construcció d'hotels... Com podem fer front a aquests poders per realitzar un veritable canvi social? Quin rol hi tenen les ciutats, els governs regionals i estatals i la UE?

La seguretat és una àrea tradicionalment dominada per la dreta. Les seves polítiques no només no resolen els problemes existents, sinó que incrementen la violència contra col·lectius i poblacions. Cedir aquest terreny a les forces conservadores ens impedeix transformar realitats i contribueix a reproduir el model vigent.
Quines barreres detenen a l'esquerra a l'hora d'abordar els problemes de violència i seguretat com una àrea més de les polítiques públiques? Com podem trencar-les?

La intensificació dels fluxos migratoris cap al continent europeu a través del Mediterrani s'ha trobat amb polítiques de dissuasió i contenció per part de la UE. En aquest procés s'han creat les anomenades "Illes Gàbia", que se sumen a les greus violacions de drets humans i del dret internacional al mar. Lampedusa, Lesbos i San Cristóbal de la Laguna són tres dels municipis directament afectats per les polítiques dels seus propis estats i de la UE, el resultat de les quals no podria ser més dramàtic. Representants de cada municipi parlen sobre com han buscat suport real entre d'altres governs locals per fer front a la crisi i desplegar polítiques d'acollida.

El municipalisme es proposa avançar cap a una economia inclusiva, democràtica, sostenible i feminista. Per aconseguir-ho, una eina que pot ser útil és la contractació pública, que suposa un pes significatiu de les economies locals. En aquesta sessió parlarem sobre el seu potencial, límits, i complexitats com a eina transformadora, debatent sobre la situació a Barcelona i Chile.

Els països i ciutats de sud d'Europa compartim una cultura i història comunes i moltes vegades vivim situacions polítiques semblants. No obstant això, durant anys han semblat més fàcils les aliances del neoliberalisme anglosaxó o dels països favorables a l'austericismo de la Troica. ¿La resposta a la crisi de la Covid ha aconseguit donar la volta a aquesta situació? Serem capaços de construir aliances fortes entre els països i municipis que defensen la justícia social i climàtica?