La privatització de l'espai públic digital en mans de les grans plataformes tecnològiques ha facilitat l'ascens d'una tecnopolítica de l'1% amb les màquines d'odi digital de l'extrema dreta. Això ha provocat l'augment de la violència en l'àmbit digital, sobretot contra les dones polítiques. Tot i així, en l'era del colonialisme de dades i del capitalisme de plataforma, les multituds feministes s'articulen de forma interconnectada i global utilitzant les tecnologies per expandir les protestes i els llaços de solidaritat.

Com han de respondre les ciutats als reptes de la globalització i a la progressiva concentració dels mitjans privats? Com aconseguir que els col·lectius socials puguin ser emissors d’informació? Són necessaris els mitjans públics locals? Barcelona és de les poques ciutats del món que compta amb una plataforma pública, Betevé, de televisió, ràdio i internet i amb cooperatives ciutadanes de televisió i de ràdio que s'han posat en marxa amb suport municipal. Quines altres experiències hi ha a Europa i Amèrica?
 

Les ciutats estan en primera línia en la lluita contra la pobresa i les desigualtats -que s'han agreujat arran de la pandèmia- tot cobrint les evidents mancances de les altres administracions.
Representants de diversos Ajuntaments que estan posant en marxa polítiques innovadores per garantir els drets socials de totes les veïnes i veïns i aconseguir una sortida social a la crisi, compartiran les seves experiencies.

La planificació urbana i el disseny urbà han de ser àrees de formulació de polítiques conformades per un enfocament inclusiu i interseccional. Partint d'un enfocament feminista de la recopilació de dades, podem albirar una nova manera de donar forma a una ciutat que valori la diversitat de subjectivitats que la constitueixen. Una ciutat feminista. L'esdeveniment es dividirà en dues parts: primer, una taula rodona i després una part interactiva on el públic podrà ser part de la discussió.

Sempre s’ha dit que una ciutat amb port és una ciutat oberta al món. Però, quina és la interrelació entre els ports i les ciutats? Debatem sobre les implicacions econòmiques, socials, culturals i polítiques dels ports a partir de les experiències de diverses ciutats portuàries

La igualtat social dels nostres pobles i ciutats es construeix des dels barris. És als barris on, cada vegada més, es veu la segregació social, entre classes o per orígens. En aquesta sessió, compartirem polítiques locals valentes que estan millorant els entorns i les condicions de vida de totes les persones.

La Renta Básica Universal, el sueldo incondicional para toda la población que garantiza una vida digna, se puede entender como una forma de repartir la riqueza común entre toda la ciudadanía y como un derecho ciudadano que recompensa por las pérdidas relacionadas con las privatizaciones de los recursos comunitarios. Además, serviría como una garantía material para ejercer efectivamente el derecho a la participación política que quienes ahora carecen del tiempo y recursos no pueden realizar. Por ello, la demanda de la RBU va de la mano del derecho a la ciudad y participación política, reclamado por el movimiento municipalista y puede servir como una herramienta más para avanzar en este frente. ¿Qué tiene que ver la RBU con el municipalismo? ¿Cuál sería el modelo de la RBU que reforzaría el municipalismo y por lo tanto debería estar defendido por el movimiento municipalista internacional?

Estamos construyendo instituciones feministas, reflexionemos sobre el punto en el que estamos y el camino que nos queda por recorrer: ¿Qué lugar ocupan el feminismo y las políticas LGTBI en las organizaciones de izquierdas, en los gobiernos municipalistas del cambio o en procesos constituyentes como el que se está viviendo actualmente en Chile? Compartimos experiencias sobre la transformación feminista de las políticas institucionales y la creación de una agenda política feminista más amplia.

Què fa que una ciutat sigui una ciutat i no només un conjunt d’edificis? Sens dubte, les persones que hi viuen. L’especulació immobiliària ha introduit les ciutats entrin en una espiral que les destrueix: l’expulsió dels seus veïns i veïnes. Conversem sobre l’eclosió de moviments en defensa del dret a l’habitatge i de les polítiques que es poden dur a terme des del municipalisme per a salvar les ciutats.

Els moviments amb voluntat transformadora d'arreu del món no solen gaudir ni de el poder econòmic ni del poder mediàtic. La seva principal força és l'organització de base, la comunicació directa i la capacitat de mobilitzar i sumar majories. Referents de la mobilització política dialoguen sobre a quins reptes s'enfronten en 2021 i comparteixen com estan innovant en els espais i campanyes en què participen per assumir-los.

La corrupció i el crim organitzat són xacres que afecten als municipis de tot el món. Parlem de la situació de la corrupció i el crim organitzat a nivll local, de com hi ha països que són refugis fiscals i legals i de quines polítiques calen per un món més transparent i just.

Aquesta sessió servirà per presentar solucions transformadores per afrontar la crisi global d'habitatge i per juntar activistes i líders comunitaris de diversos països que aborden aquest tema. Com van organitzar els seus moviments d'habitatge translocals des de les bases i com van resistir als desnonaments? Com va crear millors alternatives?

El municipalisme, sorgit en diverses ciutats d'Espanya com a resultat de l'15-M i altres moviments socials, s'ha convertit en un fenomen polític en auge en moltes parts de món. Aquestes anomenades "ciutats del canvi" van servir d'exemple per crear plataformes municipalistes d'èxit a nivell internacional, com per exemple a França i al Sud-oest d'Europa. No obstant això, en les últimes eleccions municipals el municipalisme espanyol va perdre força. Què cal fer per revitalitzar-lo?

Si veiem la sanitat, l'educació o l'habitatge com un dret, per què la cultura segueix sent percebuda com un negoci? La cultura és imprescindible, ens emociona, ens uneix, ens permet comprendre'ns, dóna forma a la nostra memòria col·lectiva, fa caure prejudicis i inventa noves llibertats. En definitiva, la cultura determina en gran mesura les possibilitats que existeixen dins d'una societat. Per aquest motiu, una societat mai serà igualitària si l'accés a gaudir i crear cultura no està garantit a totes les persones independentment del seu origen i recursos. Analitzem com en diferents parts de món, el municipalisme està canviant el marc per fer emergir un nou concepte: els drets culturals.

Els lobbies són un obstacle important per fer polítiques municipalistes. Els interessos de diferents poders s'oposen a regular els preus del lloguer, municipalitzar l'aigua, limitar la construcció d'hotels... Com podem fer front a aquests poders per realitzar un veritable canvi social? Quin rol hi tenen les ciutats, els governs regionals i estatals i la UE?

Si un extraterrestre visités la Terra, evidentment creuria que nosaltres, els humans, protegiríem a qui dedica la seva vida a defensar-nos. No és així: els defensors i defensores dels Drets Humans veuen els seus drets freqüentment vulnerats. Escoltem testimonis en primera persona i parlem de les ciutats que sí defensen els defensors i de la necessitat d’obrir un procés polític estatal, europeu i internacional.

La seguretat és una àrea tradicionalment dominada per la dreta. Les seves polítiques no només no resolen els problemes existents, sinó que incrementen la violència contra col·lectius i poblacions. Cedir aquest terreny a les forces conservadores ens impedeix transformar realitats i contribueix a reproduir el model vigent.
Quines barreres detenen a l'esquerra a l'hora d'abordar els problemes de violència i seguretat com una àrea més de les polítiques públiques? Com podem trencar-les?

El municipalisme es proposa avançar cap a una economia inclusiva, democràtica, sostenible i feminista. Per aconseguir-ho, una eina que pot ser útil és la contractació pública, que suposa un pes significatiu de les economies locals. En aquesta sessió parlarem sobre el seu potencial, límits, i complexitats com a eina transformadora, debatent sobre la situació a Barcelona i Chile.

Els països i ciutats de sud d'Europa compartim una cultura i història comunes i moltes vegades vivim situacions polítiques semblants. No obstant això, durant anys han semblat més fàcils les aliances del neoliberalisme anglosaxó o dels països favorables a l'austericismo de la Troica. ¿La resposta a la crisi de la Covid ha aconseguit donar la volta a aquesta situació? Serem capaços de construir aliances fortes entre els països i municipis que defensen la justícia social i climàtica?